Des dels temps més antics, les ferides han estat sinònim d’experiència, maduresa i, sobretot, fermesa. La Venus de Milo, el Colosseu o les ermites romàniques massacrades, per dir alguns exemples, són testimonis de segles i segles d’evolució que, malgrat haver-los ferit la pell, no han estat capaç de tombar-los. Amb el raïm passa, si fa o no fa, el mateix. El cicle de la vinya no és tan extens com el de la història de la humanitat, però les pluges, el vent, el fred o la calor també doten de resistència i força les coses més ínfimes del paisatge, fins i tot els grans de raïm, anònims i innocents. Alguns cauen, d’altres moren i molts, per sort, com perles de most, mantenen a l’interior de la seva pell tot allò que omplirà de vida, color i sabor milions d’ampolles de vi i cava.